2a LLUITA PER L'EQUIPARACIÓ.

L'acord d'equiparació assolit l'any 2008 establia que qualsevol millora feta a bombers o altres cossos especials del Departament d'Interior s'ha d'aplicar a Mossos.

El bacil del feixisme.

«El bacil del feixisme serà sempre present al si de la democràcia de masses. Negar el fet o atribuir-li un altre nom no ens farà resistents a aquest mal, tot el contrari». Riemen,R (2018).

És l'etern retorn del feixisme que fa temps pica a les portes dels domicilis dels mossos que defensem un país lliure i democràtic. Aquest feixisme que, també fa molt de temps, intenta atemorir a moltes persones que creuen en les llibertats individuals i col·lectives, amb la connivència de partits polítics que es proclamen constitucionalistes però que neguen la major: l'existència del feixisme, supremacista, racista, homofòbic i masclista.

En aquesta ocasió ha estat el Secretari General del SAME, i membre de la comissió de la plataforma Mossos per la Democràcia, qui s’ha trobat a la porta del seu domicili les corresponents amenaces pel seu activisme polític i social.

Evidentment els fets ja han estat denunciats i esperem una resolució positiva de la investigació oberta perquè la democràcia i la llibertat s’ho mereixen. Malgrat tot, el nostre missatge continuarà sent el de la defensa dels drets cívics i polítics contínuament vulnerats, al nostre país, per part de l’estat demofòbic espanyol. 

NO!! NO EN FEU DE POR, FEIXISTES!! Sabem que serà una feina àrdua, tant dins com fora del cos de policia on treballem per servir a tota la ciutadania per igual. Ens trobareu dempeus i denunciant totes aquelles conductes contràries als drets humans reconeguts internacionalment.

Agraïm les mostres de suport del sindicat de seguretat SEGCAT i de diferents plataformes i associacions. Agraïm també la solidaritat mostrada per moltes persones. No podem dir el mateix de la resta de sindicats del cos que continuen amagant el cap sota l'ala, en el millor dels casos. És la falsedat d'aquells que s'anomenen a si mateixos com apolítics.

SOM SAME!! CONTINUEM DENUNCIANT EL FEIXISME!!

Una sol·lució

Què proposem?

Promoure un front format per tots els sindicats que es van presentar a les eleccions sindicals del 2019 i es continuï la negociació dels temes que hi havia sobre la taula abans de les eleccions amb aquest front sindical. 

La nostra policia.

Us presentem una ressenya del llibre: La nostra policia. El model de seguretat de Catalunya des de 1978 fins als atemptats de 2017 i l’1 d’octubre. L’autor, Jaume Bosch, va formar part de les persones que van ficar en marxa, als anys vuitanta, el model de seguretat català. El pròleg, escrit pel Síndic Rafael Ribó. 

El llibre s’estructura en les diferents fases polítiques de la història recent del Cos dels Mossos d’Esquadra. El pas de la dictadura a la constitució del 78, l’estatut de Catalunya de 1979 i les primeres decisions que transformarien el Cos en una policia civil i democràtica amb la referència del model quebequès aportat per Jaume Curbet, que «ha estat el gran teòric de la seguretat a Catalunya.» (Bosch,J.2018). D’aquell model dos principis són bastida del desenvolupament dels Mossos i que eren aplicables, també, a les policies locals: Democràcia i Ètica.

Una segon bloc explica els passos i entrebancs, entre ells el famós «Ara no toca» pujolià, per tal de fer realitat una policia integral que substitueixi a les FCSE. L’any 1994 s’inicia el desplegament territorial, abans però haurien passat: els jocs olímpics, amb les implicacions de seguretat que implicava l’ esdeveniment, i l’eterna pugna entre el corporativisme i una visió més global de la seguretat pública proposada pel nou director de l’EPC, Jesús Maria Rodés. Passa també pel govern tripartit, coincident amb el repte del desplegament dels Mossos a Barcelona i un Nou estatut de Catalunya l’any 2006, que aporta canvis importants en la seguretat pública del nostre país. Qui no recorda l’època Saura a interior? I, qui no recorda el «bienni negre» d’en Felip Puig? Més enllà ens situa en la història més pròxima amb els atemptats de l’agost de 2017 i amb el referèndum de l’1 d’octubre. Evidències, tot dos casos, de dues formes d’entendre la seguretat pública, des de la visió centralista i autoritària o des d’una mirada més oberta i de servei a les persones.

L'afectació del 155 al Cos de Mossos d’Esquadra va ser àmplia, i l'autor interpel·la: «Què en queda del model Curbet?», quina seguretat volem els ciutadans i les ciutadanes? així mateix parla del concepte integral de la seguretat sostenible i que Curbet reflexionava així l'any 2006: «governança global dedicada a la resolució efectiva de les causes de fons dels riscos i els conflictes que, més aviat que tard, acaben materialitzant-se en la successió acumulativa de desastres i violències, els quals constitueixen els autèntics impediments a la sostenibilitat ecològica i social de les comunitats humanes».

Si necessiteu gaudir de lectura per aquesta setmana santa i voleu saber més del Cos dels Mossos d’Esquadra i el seu desenvolupament és una bona lectura. Es troba a faltar però una anàlisi amb més profunditat del sindicalisme policial, si bé es cert que es troba fragmentat i amb tics corporatius molt evidents.

Avui dimarts 9 d'abril en Jaume Bosch ha rebut el reconeixement per la seva col·laboració amb el Cos de Mossos en el dia de les Esquadres a Girona i s'ha dirigit als assistents amb les següents paraules: «Els ciutadans no són l'enemic, són titulars de drets i llibertats». Hi ha algú que no hi estigui d'acord amb aquesta afirmació?

SAME. Un país, Un col·lectiu, Un sindicat.