Fecha de publicación

La nostra policia.

 

jaumebosch

Us presentem una ressenya del llibre: La nostra policia. El model de seguretat de Catalunya des de 1978 fins als atemptats de 2017 i l’1 d’octubre. L’autor, Jaume Bosch, va formar part de les persones que van ficar en marxa, als anys vuitanta, el model de seguretat català. El pròleg, escrit pel Síndic Rafael Ribó. 

 

El llibre s’estructura en les diferents fases polítiques de la història recent del Cos dels Mossos d’Esquadra. El pas de la dictadura a la constitució del 78, l’estatut de Catalunya de 1979 i les primeres decisions que transformarien el Cos en una policia civil i democràtica amb la referència del model quebequès aportat per Jaume Curbet, que «ha estat el gran teòric de la seguretat a Catalunya.» (Bosch,J.2018). D’aquell model dos principis són bastida del desenvolupament dels Mossos i que eren aplicables, també, a les policies locals: Democràcia i Ètica.

 

Una segon bloc explica els passos i entrebancs, entre ells el famós «Ara no toca» pujolià, per tal de fer realitat una policia integral que substitueixi a les FCSE. L’any 1994 s’inicia el desplegament territorial, abans però haurien passat: els jocs olímpics, amb les implicacions de seguretat que implicava l’ esdeveniment, i l’eterna pugna entre el corporativisme i una visió més global de la seguretat pública proposada pel nou director de l’EPC, Jesús Maria Rodés. Passa també pel govern tripartit, coincident amb el repte del desplegament dels Mossos a Barcelona i un Nou estatut de Catalunya l’any 2006, que aporta canvis importants en la seguretat pública del nostre país. Qui no recorda l’època Saura a interior? I, qui no recorda el «bienni negre» d’en Felip Puig? Més enllà ens situa en la història més pròxima amb els atemptats de l’agost de 2017 i amb el referèndum de l’1 d’octubre. Evidències, tot dos casos, de dues formes d’entendre la seguretat pública, des de la visió centralista i autoritària o des d’una mirada més oberta i de servei a les persones.

 

 mossosgala

L'afectació del 155 al Cos de Mossos d’Esquadra va ser àmplia, i l'autor interpel·la: «Què en queda del model Curbet?», quina seguretat volem els ciutadans i les ciutadanes? així mateix parla del concepte integral de la seguretat sostenible i que Curbet reflexionava així l'any 2006: «governança global dedicada a la resolució efectiva de les causes de fons dels riscos i els conflictes que, més aviat que tard, acaben materialitzant-se en la successió acumulativa de desastres i violències, els quals constitueixen els autèntics impediments a la sostenibilitat ecològica i social de les comunitats humanes».

 

Si necessiteu gaudir de lectura per aquesta setmana santa i voleu saber més del Cos dels Mossos d’Esquadra i el seu desenvolupament és una bona lectura. Es troba a faltar però una anàlisi amb més profunditat del sindicalisme policial, si bé es cert que es troba fragmentat i amb tics corporatius molt evidents.

 

Avui dimarts 9 d'abril en Jaume Bosch ha rebut el reconeixement per la seva col·laboració amb el Cos de Mossos en el dia de les Esquadres a Girona i s'ha dirigit als assistents amb les següents paraules: «Els ciutadans no són l'enemic, són titulars de drets i llibertats». Hi ha algú que no hi estigui d'acord amb aquesta afirmació?

 

SAME. Un país, Un col·lectiu, Un sindicat.

 

 

 

Avís legal